Kyabé és la capçalera del departament de Lac-Iro, situat a la regió del Moyen-Chari, al sud-oest del Txad i la capital del qual és la ciutat de Sarh. El grup ètnic principal d’aquesta regió, els Sara, van ser reclutats com a treballadors forçosos i militars durant el període colonial francès. Les religions són la cristiana i l’animisme tradicional, i la seva economia es basa principalment en l’agricultura de subsistència.

El 1960 el Txad va obtenir la seva independència, però el 1965 els aixecaments en contra de les polítiques cap als musulmans del nord del país van culminar en una llarga guerra civil, que va concloure el 1990 amb la presa del poder del general Idriss Déby. Tot i així, el Txad ha estat ple de violència política i freqüents intents de cop d’estat. Des del 2009, el petroli s’ha convertit en la principal font d’exportacions per al país, però malgrat aquesta nova font de riquesa, les inversions del govern en infraestructures, educació i sanitat pràcticament no han millorat.

L’Índex de desenvolupament humà de l’ONU col·loca el Txad com el cinquè país més pobre al món, el 80% de la població viu per sota del llindar de pobresa. Les ciutats al Txad enfronten greus dificultats pel que fa a la infraestructura municipal: només el 48% dels residents urbans tenen accés a aigua potable i només el 2% a condicions de sanejament bàsic. El 2015, segons The World Facebook, la població del Txad arriba als 11,63 milions d’habitants, dels quals 44,2 % són menors de 16 anys. L’esperança de vida de la població és de 51 anys i la taxa d’alfabetització és del 39,79%.