Altres projectes
1. Sanitat
Dispensaris de salut al Departament del Lac Iro
Són centres d’atenció bàsica associats a l’Hospital de Kyabé que funcionen com a dispensaris. La parròquia ha aconseguit el finançament a través de fons exteriors, acordant amb la sanitat pública la contractació d’un infermer.
Centres promoguts per la Parròquia de Kyabé(6): Kémata, Marabé, Bolí, Kouyakó, Biobé, Jobadá, Boyamá i Kinda.
Centros promovidos por la Parroquia de Kyabé(6): Kémata, Marabé, Bolí, Kouyakó, Biobé, Jobadá, Boyamá y Kinda.
(Foto:Dispensario de Bolí)
Formació Bàsica Complementària a Sanitat
Dins del segon cicle d’especialització a l’Institut de Kyabé s’haurà de plantejar una proposta suggerida des de l’ASA de Saragossa, de trobar la possibilitat de noves sortides per a la dona. Entre elles, es podria crear una assignatura de formació sanitària bàsica, especialment per a les joves, per adquirir uns coneixements bàsics en sanitat, que els permetin atendre i oferir uns primers auxilis a les veïnes i veïns allunyats de centres de salut, que evitin tractaments bàsics inadequats .
Alhora, aquestes joves podrien alternar la seva feina en centres de salut com a administratives, amb l’ajuda als escassos professionals d’infermeria
existents.
Campanyes divulgatives i de prevenció
SIDA
Des de la parròquia de Kyabé, davant la passivitat i manca d’actuació de l’administració, es va crear una Associació Le Coin des Amis, que lluitava contra la malaltia, informant la població i organitzant campanyes divulgatives i de prevenció de forma continuada a Kyabé i tota la regió.
Avui dia, el Ministeri de Sanitat ha pres mesures més eficaces, divulgant campanyes per no témer els tests voluntaris per a la detecció de la malaltia, a més d’oferir medicaments antiretrovirals als centres assistencials per a aquells malalts que els sol·liciten. Per això la parròquia
només fa tasques complementàries de suport.
Epilèpsia
Actualment a Kyabé, gràcies a donacions puntuals de l’exterior, la parròquia aconsegueix proporcionar als malalts alguns antiepilèptics bàsics. No obstant continua existint de manera força generalitzada, la creença que es tracta d’una possessió de mals esperits i no una malaltia tractable i que es pot fer vida normal, amb un tractament adequat.
Malària
És una malaltia endèmica al país, i que provoca nombroses morts. Fa uns anys es va presentar un projecte per al seu tractament amb Artemisia Annua, que no existeix al país, però que a països asiàtics com la Xina, el Vietnam i altres es troba implantada des de fa segles, amb bons
resultats si es té accés al cultiu i ús terapèutic a base de tisanes.
L’anterior projecte perseguia donar a conèixer aquesta herba i la seva distribució als pobles d’origen. Però el seguiment escàs, posterior al curs, i la manca d’hàbits en el cultiu va tenir un mal resultat.
Per plantejar un nou projecte haurem de partir d’aquesta primera experiència, i plantejar el seu cultiu a Tatemoë de forma experimental, atès que hi ha una zona de reg, que n’afavoreix la plantació en llargues temporades de l’any sense dependre exclusivament de la pluja, i el seu reg per degoteig.
A Tatemôe es podrà fer una sembra més extensiva, i protegida del bestiar. Posteriorment podrà distribuir-se entre la població que hagi passat per Tatemôe, en forma de fulles per a te.
Nou repte: COVID 19
Des de fa uns mesos que ha aparegut la nova Pandèmia del Coronavirus, des de la Parròquia, s’haurà d’estudiar la sol·licitud d’ajuts, quan es disposi d’una teràpia clara contra aquesta nova malaltia, ja sigui en forma de vacunes o medicaments eficaços.
2. Desenvolupament rural / integral
Pous
En els deu darrers anys des de la parròquia s’ha promogut i seguit l’excavació dels pous següents a la zona: Guila Gonderé, Baltoubay, Wee-Gombó, Guelehe, Kotongoró, Mbaygoró, Bodo-Boo, i Marabé.
Els nous pous han permès a aquestes poblacions disposar d’aigua accessible al seu poblat, sense necessitat que les dones s’hagin de desplaçar a peu a diversos quilòmetres de distància per obtenir-lo, millorant així la qualitat de vida.
Alhora, si el projecte experimental d’Artemisia Annua a Tatemòe fructifica, podria plantejar-se la seva implantació als llocs que s’hagi construït un pou, i que hi hagi famílies que han passat per Tatemôe i que la seva formació els capacita per desenvolupar-lo.
3. Educació
Educació infantil i primària
Des de la parròquia de Kyabé s’ha anat promovent la construcció d’instal·lacions més estables que garanteixin unes mínimes condicions de qualitat necessàries per poder desenvolupar l’activitat escolar convenientment.
Escoles construïdes per la parròquia amb ajut exterior:
- L’Escola Infantil de Kyabé que acull 110 nens i nenes fins a 6 anys.
- Escoles de Primària als poblats d’Oulouboy, Suka-Kabir i Guila Gonderé que permeten l’accés a l’ensenyament als nens d’aquesta poblacions allunyades de Kyabé.
- Escoles de Secundària a Oulouboy, Guila Gonderé i Bolí, per donar continuïtat als seus estudis als nens que acaben l’ensenyament primari.
- Escoles de Primària ECA (Ecoles Catholiques Associées), a Kyabé són dues escoles diocesanes, amb 400 alumnes a cadascuna de les dues.
Taller de formació mecànica i electricitat – Postgrau de Kyabé
Mecànica: la ciutat de Sarh és massa lluny per poder cobrir les necessitats que sorgeixen a Kyabé en matèria de reparacions de motors i de cotxes.
El desenvolupament de la mecànica de qualitat, en general, i de l’automòbil en particular, seria un element molt important pel desenvolupament de la zona.
Electricitat: L’electricitat en general és un dels reptes més importants del desenvolupament de la ciutat de Kyabé. Les diferents temptatives de dotar d’energia elèctrica la ciutat de Kyabé no han arribat gaire lluny, però que aviat o tard aconseguiran la instal·lació definitiva de l’electricitat a la ciutat. L’electrònica serà un element fonamental en el desenvolupament de Kyabé, perquè el mercat obre cada vegada més les portes a tot tipus d’aparells electrònics, els quals una vegada avariats, no troben reparadors de qualitat sinó barroers.
L’any 2009 la Fundació Sa Nostra va finançar un projecte de construcció d’un taller de Mecànica i Electricitat, que actualment es troba en ús molt reduït, atès que els intents de formació de joves que poguessin tirar endavant aquesta iniciativa va fracassar, per no trobar professionals, amb formació mínima.
No obstant això, en uns anys, quan acabin els estudis del segon cicle d’especialitat en mecànica i electricitat, els actuals alumnes de l’Institut Politècnic podran aprofitar aquest taller com a primer punt de pràctiques durant els primers anys, fins a poder obrir el seu propi taller a Kyabé o pobles propers.
4. Kyabé Verd (BKV)
La situació al Txad provocada per l’home fa que el procés de desertificació s’acceleri extremadament. Els bous dels ramats nòmades queden a les zones properes al riu Keita per poder beure a les llacunes que forma el riu durant tota l’estació seca.
Quan els ramats han acabat amb l’herba, o els focs ho han reduït tot a cendra, els pastors nòmades pugen als grans arbres de la sabana i realitzen la poda total dels arbres a cops de destral, ja que, les seves fulles són comestibles per el bestiar.
Un grup de pagesos de la parròquia van decidir unir-se per lluitar contra aquesta situació i van crear l’Associació “BUREAU KYABÉ VERT” (BKV) que va iniciar el seu camí l’any 2003 després de l’experiència de diversos anys d’anar creant uns planters d’arbres amb les espècies més amenaçades i un viver d’arbres. Es fan campanyes de conscienciació entre la població i cada any se celebra el dia de l’arbre, en què cada soci sembra un arbre. L’obstacle més gran per a la realització d’aquesta activitat és la invasió periòdica dels ramats de bous procedents del nord durant l’estació seca. Per això, la sembra d’aquests nous arbres s’ha de fer en espais tancats o protegits.
Aquesta activitat ha decaigut gairebé totalment, potser per desànim, ja que és inassolible de moment, pel deteriorament creixent de la desforestació, a causa dels dos factors esmentats: els pagesos necessiten terres per sembrar, i el bestiar continua sent la millor inversió per als rics del país, per als que no s’ha posat un límit de l’augment de caps de bestiar a pasturar.
Això no obstant, atès l’avenç de la desertització la sembra d’aquests nous arbres, s’haurà de continuar en espais tancats o protegits i sense deixar de mantenir el planter d’arbres en perill d’extinció i el viver. Quan sigui possible s’intentarà reimpulsar i recuperar l’activitat de l’Associació BKV, com a lluita contra el canvi climàtic, que no es pot abandonar.